INTRODUCCIÓ

Uns cavallers treballant a l'Edat Mitjana

Les novel·les de cavallers, amb formes i estils ben diferents, van tenir una gran acceptació des del segle XII fins al segle XVI. Si bé les primeres – les que van aparèixere a França durant la segona meitat del segle XII, basades en llegendes sorgides a la cort dels Plantagenet i que situen l’acció en el marc geogràfic de la Bretanya – es caracteritzaven pels elements fantàstics i les situacions inversemblants, les novel.les del segle XV més aviat pretenen de reflectir el món real dels cavallers de l’època. Per això els personatges són més humans i les situacions més creïbles.

Pel que fa a les novel.les de cavallers, doncs, cal diferenciar entre les novel.les de cavalleria (de tradició francesa i plenes d’lements meravellosos i personatges sobrehumans) i les novel.les cavalleresques (obres més modernes, amb personatges humanitzats, accions realistes i ambients històrics i geogràficament propers).

La novel.la més interessants d’aquest nou corrent és Tirant lo Blanc, escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell. Publicada a València, aquesta novel.la de gairebé vuit-centes pàgiunes va tenir un gran èxit immediat i, pocs anys després se’n va fer una nova edició.

Un gran admirador de l’obra de Joanot Martorell fou Miguel de Cervantes, que fa que el capellà s’hi adreci exaltant el Tirant com “el mejor libro del mundo”.